Retratos/Eimaiges

Calendairo

 Ago   Setembro 2010   Out

DSTQQSS
   1  2  3  4
  5  6  7  8  91011
12131415161718
19202122232425
2627282930 
Julianna Walker Willis Technology

Cuntaige

Membros : 2
Conteúdo : 365
Favoritos web : 109
Visualizações de conteúdos : 154046

Reloijo

Lisboua

Recendidos i recendidas

Atenção, abrirá numa nova janela. PDFVersão para impressãoEnviar por E-mail

Actualizado em (Sábado, 10 Abril 2010 08:00) Escrito por Faustino Antão Sábado, 10 Abril 2010 00:00

....

 

 

 

 


 

 

Por lhigaçones familiares, que yá dúran pa riba de trés dezenas de anhos, muitas son las bezes que me boto até tierras alentejanas.

I tamien muita ye la stranheza de las pessonas, un de l Norte tener cumpormisso de papel passado cua tie alentejana, mas deixai que bos diga, you yá fui l sesto ou sétimo de la mie tierra a fazer-lo cun recendidas dessa region.

Mas cuido que todo esto ten splicaçon, i al lhargo de ls anhos que tengo cumbibido culs mius d'alhá i demais pobo ancuontro las rezones.

L pobo alentejano, tal cumo l stramuntano nunca abaixou ls braços, percurou ua bida melhor nien que tubisse que demudar-se para loinge, quando an sue sue tierra nun bie feturo, botou-se por ende arriba i fui ne ls alredores de Lisboua que se quedou muita giente, tamien ls de la mie tierra se botórun por ende abaixo para fazer pula bida, i se quedórun puls mesmos lhugares.

Quien nun sabe que todas estas grandes pobaçones que arrodéian las metrópoles son ua mescla de giente benida de fuora, eimigrantes percurando trabalho i por acá se quedórun, custituírun matrimónio i família. Que cun eilhes trazírun todo un modo de ser i star, ua bibéncia coletiba, criórun las associaçones culturales i sportibas, que cul tiempo se rebelórun berdadeias fuontes de partilha i quemunhon de saberes culs demais.

Sien que naide quejisse amponer nada a naide, i todos quejisses partilhar, ne l die a die, na lhabuta i na acupaçon de ls tiempos lhibres, todos transmitien l sou saber, la sue spriéncia, nacendo assi ua sociadade que yá nun era mais aqueilha de lhigaçon andrentro de las casas de la mesma aldé.

Essa cousa de que “quien casa fuora ye anganhado ou bai anganhar”, dito popular, que quien l fazie nun era bisto cun buns uolhos, yá nun era mais assi, era cousa de l passado, de sociadades ancurraladas. L que passou a cuntar fúrun outros balores, la honra, la hounestidade, la seriedade, l tino de las pessonas que se çponien a trabalhar i fazer pula bida an quemun.

I todo esso tenien las gientes que benírun de riba i de baixo.

Fúrun ls traços quemuns de ambos a dous, fúrun las mesmas eideias que atou muita giente pa la bida, fui mais fuorte l modo de ber l feturo, que las lhonas i cuontas que se cuntában l mais deilhas maldosas i ambenenadas, que l regime spalhou cul perposito de debidir l pobo.

Mas déiamos las buoltas que déiamos, l sentir de l pobo ye l mesmo.

 

 

 

 .....................................................................................................................................

 

-Fai l tou comentairo, dá la tue oupenion que chegará al outor.

-Ambia testos, retratos, cuontas, lhonas que las botamos eiqui ne l site

 

Bonda acalcar neste link http://nialdelaboubielha.org/index.php?option=com_contact&view=contact&id=1&Itemid=60